Com us deia ahir, aquí les distàncies són molt curtes per això no cal matinar gaire. A les 8 hem començat per visitar el super per esmorzar. Ens hem dirigit al sud per fer algunes fotos panoràmiques, les carreteres estan plenes de punts per aturar-se i fer fotos, ho tenen ben muntat.
Una de les coses que ens faltava era pujar al Signal Mountain (2.320 metres), era una de les recomanacions per les seves vistes però ha estat un engany. La carretera per pujar era la única cosa que valia la pena; és molt estreta i passes entre mig d’un bosc de pins i avets. Però un cop a d’alt a part dels mosquits que ens han atacat, res de res. Els propis arbres el tapen la suposada bona vista, no us ho recomano. La única cosa divertida ha estat sortir del cotxe a perseguir aquest bitxo que corria per la carretera.
Després hem seguit cap al sud, al Jenny Lake. Tot i que fa 2 dies havíem fet l’excursió al seu voltant, des de la carretera es poden fer fotos molt diferents del Gran Teton.
I com que ja estem habituats a l’horari americà, a la 1 del migdia toca dinar. Les costums americanes en els restaurants són molt curioses i realment t’acostumes, us n’explico algunes que a nosaltres ens han cridat l’atenció- Abans de dinar sempre et serveixen un got d’aigua amb gel i tenen al cambrer tonto que només es dedicar a reomplir-te’l.
- Els cambrer són extremadament amables, et pregunten 3 o 4 vegades si tot està bé i si t’agrada el menjar.
- Molts cops abans d’acabar ja tens el compte a sobre la taula, per ells la rapidesa és un millor servei.
- Amb un sol plat et fots fins al cul.
- A qualsevol restaurant que pugui semblar una mica pijo, et pots menjar una hamburguesa amb patates com si res, i en general boníssimes.
- Tanta amabilitat en el servei té un objectiu: la propina. Quan has pagat el primer que et pregunten és “si vols el canvi?”. Però encara que paguis 20 dòlars amb un bitllet de 100, els és igual, ells proven.
No sé, són curiositats però no se’t fa estrany quan portes 3 o 4 dies.
Tornant al dia d’avui, portàvem un parell de dies de hamburguesa guarra o similar i volíem buscar algun lloc on fer un plat de pasta. Al Jackson Lake Lodge, a poques milles al sud de casa nostra, hi ha un hotel bastant pijo on pot entrar tothom, de fet aquí és on fem servir internet des de una gran sala amb vistes al Gran Teton. Tenen 3 restaurants, des del típic on dines a la barra fins a una terrassa on ahir ens vam jalar una hamburguesa mirant les muntanyes, passant per un restaurant que si mireu les fotos pot semblar caríssim,.
El que hi ha darrera de la nostra taula és una finestra amb vistes al Gran Teton.
Doncs aquí hem dinat per 15 dòlars cada un, a que està bé? Un plat de pasta que no te’l pots acabar i que una Pepsi. Molt recomanable!
Ara des de la sala amb internet fem la darrera anotació del Gran Teton perquè demà ja marxem cap a Salt Lake City, a la nit ja intentarem us explicarem que tal tot, ok?
Doncs aquí hem dinat per 15 dòlars cada un, a que està bé? Un plat de pasta que no te’l pots acabar i que una Pepsi. Molt recomanable!
Ara des de la sala amb internet fem la darrera anotació del Gran Teton perquè demà ja marxem cap a Salt Lake City, a la nit ja intentarem us explicarem que tal tot, ok?
2 comentaris:
Ei, que ja estavem preocupats! Parlo en plural perquè dos setmanes de pis patera ha fet que tots cinc comencem a pensar a l'uníson com si fossim borks de l'Star Trek. En ple jet lag m'uneixo a les veus d'envejosos que diuen pedazo de viatge. Jo avui començo a descarregar fotos de NYC i a demanar el canvi de nacionalitat: jo vull ser neoiorquina! Tristament des del curro, on es veu que només jo recordo com s'hi arriba. Besitos. Txell
Hola,
Per lo poquet que he vist, el viatge sembla molt fluixet. De fet "ya me joderia" estar veient aquests paisatges en comptes de disfrutar de unes vistes a la C-58 des d´un balcó privilegiat. Tal com diu la Meritxell, jo també estic buscant el consulat de Cadis per demanar ser gadità.
Que vagi molt bé, "quillos"
Sergi
Publica un comentari a l'entrada