JA ESTEM A CASA !!!

Bé doncs això ara si que s’ha acabat, des del carrer Marconi fem la darrera anotació en el blog. Cansats i sense maletes (els de Iberia les tenen i esperem que apareguin), farem un sopar mediterrani i a dormir que ja no ens aguantem. Però abans del comiat agrair-vos tots els comentaris que heu anat posant que ens han il·lusionat molt. Cada dia impacients hem mirat que us semblava tot, com a primera experiència ha estat genial. A veure si l’any vinent podem repetir.

DE L’ESGLÉSIA DEL MORMON A L’ESTADI DE KARL MALONE

Com a visita molt poc recomanable, us suggerim que aneu a la biblioteca genealògica dels mormons; explicar-vos que els mormons tenen la costum de batejar als morts de totes les religions. Per fer això, tenen el arxiu genealògic més gran del món. Aquí podreu trobar als vostres ancestres més primitius. Desprès d’aquesta visita no hi ha res millor que passar una mica de por al Temple Square, on el troba l’església mormona més gran del món. No hem durat ni deu minuts, tot i la insistència de “Sister Collman”. Feia temps que no passàvem tanta por, l’aire que es respirava i l’arquitectura dels edificis feia pensar que estaves a punt d’entrar a una secta. UUhhhh!!
Mireu la foto, a que acolloneix?

Hem escapat de la “secta” refugiant-nos en el Energy Solutions Arena, pels no aficionats a la NBA, us direm que és l’estadi dels Utah Jazz.
Ens hem fet una foto amb els rookies de l’any: John Stockton i Karl Malone.

Si alguna cosa es pot salvar d’aquesta ciutat, és la “Double-American Cheese Burguer” del restaurant JB’s, situat al centre de la ciutat.

ÚLTIM DIA A SALT LAKE

Nois això s’acaba, demà ja marxem cap a caseta.

Avui ja ha estat el darrer dia a Salt Lake, com podeu imaginar poca cosa a veure. De fet, perquè us feu una idea, el més interessant són les compres. No m’he tornat boig, després de tant criticar-ho, al final he caigut, he passat un matí en un centre comercial. En la meva defensa diré que això és una locura de preus sobretot pel que fa a la roba americana.

Si les botigues normals ja són barates, uns Levi’s 45 dòlars, avui hem acabat al Outlet Store City Park. Està a unes 15 milles al oest de Salt Lake, just a peu de les pistes d’esquí. Per fer-se una idea és com la Roca del Vallès, de fet se sembla arquitectònicment i tot. Però clar, us diré que per 100 dòlars m’he comprat 4 Levi’s que ha Europa ni es coneixen. També valen la pena les botigues de Calvin Klein, Nike o Adidas. Un locura, hem perdut el nord però jo crec que tenim roba per als propers 3 anys.

A mitja tarda aquí estem a més de 35 graus, per tant, marxem a la piscina, ja us explicaré.

DE TORNADA A SALT LAKE

Avui si que ja toca deixar els parcs i tornar cap a la ciutat. De Gran Teton a Salt Lake, tenim unes 5 horetes de cotxe. El camí se’ns ha fet més curt que el d’anada, potser perquè fins arribar a la I-15 hem hagut de travessar poblets típics de pel·lícules de l’oest. Semblen de mentida però és que realment són així, o és que aquesta foto no us recorda al alguna sèrie americana on els dolents paren a reposar benzina perseguits per la poli.

Aquests poblets estan just al mig de la part nord de les rocoses, per tant, et canses de carreteres de muntanya amb pujades i baixades. Però un cop agafes la I-15, ja està a ple desert. Sembla el típic desert de Las Vegas on enterren cadàvers del jugadors dels casinos. De fet la I-15 arriba fins al desert de Nevada. Les àrees de servei no tenen tampoc desperdici, típics motels de carretera amb cartells immensos, taules on et serveixen esmorzars guarros amb litres de cafè... de pel·lícula però en la pura realitat.

Un cop arribats a Salt Lake, ha estat més fàcil que l’altre cop trobar l’hotel. Estem al Plaza que està just al centre, per tant, preguntant un cop ja n’hi ha hagut prou. L’hotel per cert igualet que la cutrecabana de Gran Teton, algú em sabria dir quanta gent pot dormir en aquest llit? Ja podeu deixar volar la vostra imaginació i els vostres sentiments més perversos .

LA VIDA A LA MUNTANYA

Com us havia dit la caseta de fusta és bastant cutre però li hem agafat carinyu, abans de dormir toca encendre la moderna calefacció, això si de tant en tant toca posar algun tronc per no morir-se de fred.

I en un lloc amb pocs luxes, et conformes sopant unes salsitxes americanes, clar que si te les fas al foc a terra al mig del bosc, tenen més bon gust

També és cert que despertar-se amb aquest paisatge per la porta de casa no està gens malament

TERCER DIA AL TETON

Hem sobreviscut una nit més a la nostra cabaneta; pels vostres comentaris veig que ha despertat certa expectativa, però si és molt cutre. Avui us faré unes fotos i ja veureu.

Com us deia ahir, aquí les distàncies són molt curtes per això no cal matinar gaire. A les 8 hem començat per visitar el super per esmorzar. Ens hem dirigit al sud per fer algunes fotos panoràmiques, les carreteres estan plenes de punts per aturar-se i fer fotos, ho tenen ben muntat.

Una de les coses que ens faltava era pujar al Signal Mountain (2.320 metres), era una de les recomanacions per les seves vistes però ha estat un engany. La carretera per pujar era la única cosa que valia la pena; és molt estreta i passes entre mig d’un bosc de pins i avets. Però un cop a d’alt a part dels mosquits que ens han atacat, res de res. Els propis arbres el tapen la suposada bona vista, no us ho recomano. La única cosa divertida ha estat sortir del cotxe a perseguir aquest bitxo que corria per la carretera.

Després hem seguit cap al sud, al Jenny Lake. Tot i que fa 2 dies havíem fet l’excursió al seu voltant, des de la carretera es poden fer fotos molt diferents del Gran Teton.

I com que ja estem habituats a l’horari americà, a la 1 del migdia toca dinar. Les costums americanes en els restaurants són molt curioses i realment t’acostumes, us n’explico algunes que a nosaltres ens han cridat l’atenció

• Abans de dinar sempre et serveixen un got d’aigua amb gel i tenen al cambrer tonto que només es dedicar a reomplir-te’l.


• Els cambrer són extremadament amables, et pregunten 3 o 4 vegades si tot està bé i si t’agrada el menjar.


• Molts cops abans d’acabar ja tens el compte a sobre la taula, per ells la rapidesa és un millor servei.


• Amb un sol plat et fots fins al cul.


• A qualsevol restaurant que pugui semblar una mica pijo, et pots menjar una hamburguesa amb patates com si res, i en general boníssimes.


• Tanta amabilitat en el servei té un objectiu: la propina. Quan has pagat el primer que et pregunten és “si vols el canvi?”. Però encara que paguis 20 dòlars amb un bitllet de 100, els és igual, ells proven.

No sé, són curiositats però no se’t fa estrany quan portes 3 o 4 dies.

Tornant al dia d’avui, portàvem un parell de dies de hamburguesa guarra o similar i volíem buscar algun lloc on fer un plat de pasta. Al Jackson Lake Lodge, a poques milles al sud de casa nostra, hi ha un hotel bastant pijo on pot entrar tothom, de fet aquí és on fem servir internet des de una gran sala amb vistes al Gran Teton. Tenen 3 restaurants, des del típic on dines a la barra fins a una terrassa on ahir ens vam jalar una hamburguesa mirant les muntanyes, passant per un restaurant que si mireu les fotos pot semblar caríssim,.

El que hi ha darrera de la nostra taula és una finestra amb vistes al Gran Teton.

Doncs aquí hem dinat per 15 dòlars cada un, a que està bé? Un plat de pasta que no te’l pots acabar i que una Pepsi. Molt recomanable!

Ara des de la sala amb internet fem la darrera anotació del Gran Teton perquè demà ja marxem cap a Salt Lake City, a la nit ja intentarem us explicarem que tal tot, ok?

HOMER SIMPSON