No volíem nomes quedar-nos amb fotos d’animals i per això avui l’objectiu era arribar a l’entrada nord per veure les Mammonth Hot Springs. Més endavant us explico de què va.
La recerca de l’ós és gairebé obsessiva i la veritat és que ens hem de resignar acceptant que és impossible veure’ls; tot i així tot el que és veu mentre busques val molt la molt la pena.
Els ramats de wapitis ja són habitual a aquestes hores i seguim endavant a 20 per hora buscant alguna cosa que es mogui entre els arbres. Tota aquesta part del parc és, per que us feu una idea, com els Alps; però quan comences a baixar comencen a aparèixer grans extensions de terra amb molt pocs arbres i envoltats de muntanyes de 3.000 metres.
Tot i això, abans d’arribar a les cascades de Tower Falls, trobem una altra zona boscosa (on ahir vam trobar l’antílop). L’hem creuat molt a poc a poc, a aquestes hores no hi ha ningú, i de sobte ha aparegut un cérvol a 5 o 6 metres de nosaltres. Al contrari dels wapitis i dels búfals, aquests cérvols no estan gaire acostumats a les persones i s’espanten amb facilitat, tot i així, hem aconseguit aquestes fotos. 
Finalment, al voltant de les 9 i mitja hem arribat a Mammonth. Aquí teniu una foto i després us explico
A causa de l’erupció de la terra i de no se quants fenòmens naturals que es produeixen cada dia des de fa milers d’anys, han aparegut aquestes “terraces” (com diuen aquí). Són muntanyes plenes graons de diferents mides pels quals cau aigua deixant residus que els van modificant de forma al llarg del temps.
Han muntat unes rampes i escales de fusta que et permeten passar per sobre i arribar a la part de d’alt (a 2.000 metres).
Han muntat unes rampes i escales de fusta que et permeten passar per sobre i arribar a la part de d’alt (a 2.000 metres).
Des de d’alt tens uns visa acollonant d’un munt de llacunes d’aigua i vapor que van baixant mica en mica per la muntanya.
Cap al migdia ja erem a caseta, toca descansar perquè a la tarda més...
