Avui hem fet un canvi de tàctica per veure els animals, durant el dia això està ple de gent i no es veuen ni mosques, per tant, hem matinat i a les 6 del matí ja ens hem posat en peu per entrar avuiat. Val la pena, ja veureu.
Hem entrat fins a Madison però avui en comptes d’anar a la zona dels Geysers, hem anat al nord-oest, cap a Tower-Roosevelt (la terra dels llops i dels ossos). El paisatge és molt diferent al d’ahir, és alta muntanya directament, de fet hem arribat fins a 3.000 metres. Però tot i està ple d’avets com als Alps, crida molt l’atenció que a qualsevol banda et pots trobar una fumera com si fos un Geyser, sobretot a aquestes hores de la matinada on la alta temperatura de l’aigua de sota terra surt i s’ajunta amb els 5 o 6º de l’ambient i apareix un fum que sembla un incendi de veritat; arriba a la carretera i no et deixa ni veure a 1 metres.
Però tot això és el de menys després de trobar-se a aquests amics a 2 metres de tu.
Si ahir ens va impressionar veure’l de lluny, avui l’hem tingut a 2 metres i a més sols, els bitxos i nosaltres, acollonant!
Aquesta zona del voltant de Morris, és típica pels ramats de búfals i de wapitis.
Seguint cap al nord, ja convençuts que era tard (sobre les 8) i no trobaríem res més que tingues potes, han aparegut 2 ants (“alces” para los amigos). Estaven al mig de un prat pastant i tot i que les normes del parc prohibeixen apropar-se la temptació és massa gran i ens hem posat de fang fins a les orelles per poder fer aquestes fotos però a que valen la pena?
Després d’això ja hem anat a fer la volta per Tower-Roosevelt (situat a l’extrem nord-est del parc) passant per sobre del Yellowstone Canyon, no és el del Colorado suposo, però és molt guapo.
A les 11 i mitja més o menys ja és la pitjor hora del dia, ple de turistes i molta calor, per tant, cap a caseta a dinar i siesta que a les 5, tornem a la zona dels ossos i a veure si hi ha més sort. Això si els wapitis també tenies calor perquè camí de West Yellowstone mireu qui feia un banyet.
La recerca no ha estat molt productiva en quant als ossos, però hem descobert un animal en perill d’extinció: “Pronghorn”, o antílop americà per nosaltres. Aquest és l’únic exemplar de la família dels antílops que encara viu.
Ja s’ha fet fosc i tornem cap a casa però... Quina sorpresa!! Ens hem tornat a trobat amb un ant. Mireu la mida de les seves banyes!! ( Comentari d’Albert: Mirant les seves banyes, la seva dona ha de ser una GOLFA ;)
Si ahir ens va impressionar veure’l de lluny, avui l’hem tingut a 2 metres i a més sols, els bitxos i nosaltres, acollonant!
