DE TORNADA A SALT LAKE

Avui si que ja toca deixar els parcs i tornar cap a la ciutat. De Gran Teton a Salt Lake, tenim unes 5 horetes de cotxe. El camí se’ns ha fet més curt que el d’anada, potser perquè fins arribar a la I-15 hem hagut de travessar poblets típics de pel·lícules de l’oest. Semblen de mentida però és que realment són així, o és que aquesta foto no us recorda al alguna sèrie americana on els dolents paren a reposar benzina perseguits per la poli.

Aquests poblets estan just al mig de la part nord de les rocoses, per tant, et canses de carreteres de muntanya amb pujades i baixades. Però un cop agafes la I-15, ja està a ple desert. Sembla el típic desert de Las Vegas on enterren cadàvers del jugadors dels casinos. De fet la I-15 arriba fins al desert de Nevada. Les àrees de servei no tenen tampoc desperdici, típics motels de carretera amb cartells immensos, taules on et serveixen esmorzars guarros amb litres de cafè... de pel·lícula però en la pura realitat.

Un cop arribats a Salt Lake, ha estat més fàcil que l’altre cop trobar l’hotel. Estem al Plaza que està just al centre, per tant, preguntant un cop ja n’hi ha hagut prou. L’hotel per cert igualet que la cutrecabana de Gran Teton, algú em sabria dir quanta gent pot dormir en aquest llit? Ja podeu deixar volar la vostra imaginació i els vostres sentiments més perversos .

LA VIDA A LA MUNTANYA

Com us havia dit la caseta de fusta és bastant cutre però li hem agafat carinyu, abans de dormir toca encendre la moderna calefacció, això si de tant en tant toca posar algun tronc per no morir-se de fred.

I en un lloc amb pocs luxes, et conformes sopant unes salsitxes americanes, clar que si te les fas al foc a terra al mig del bosc, tenen més bon gust

També és cert que despertar-se amb aquest paisatge per la porta de casa no està gens malament