Vam marxar de Yellowstone fa 2 dies creuant el parc de oest a sud i fent una parada al Old Faithful Geyser. És la última cosa que ens quedava per veure. Es tracta d’un Geyser de 30 metres d’alt qua surt i que encara està actiu. El que és més curiós es que tenen calculat quan ha de sortir i t’ho posen amb un cartell (amb un error de més o menys 10 minuts). Aquí teniu una foto.
Un cop arribats a l’entrada sud de Yellowstone, ja gairebé es pot dir que hem arribat al nou destí: El Gran Teton. Aquí les distàncies són molt curtes, comparant-les d’on venim.
Hem reservat una “bonica” caseta de fusta al mig de la muntanya. Dic això de bonica perquè és una mica cutre. El que si que és cert és que està la mig del bosc, de et ahir vam esmorzar amb un esquirol al nostres costat.
Com us deia aquí les distàncies són curtetes i per això vam dedicar el dia d’ahir a fer una excursió al voltant del Jenny Lake. Són uns 16 quilòmetres bastant planets al voltant d’un llac amb les muntanyes més famoses de la zona al fons, els tetons (el nom si que ve de la paraula que esteu pensant, li van posar els francesos). Són muntanyes molt estranyes si les compareu a les europees. Totes les muntanyes americanes són molt joves i aquestes són les que més; és la part nord de les rocoses. Si mireu la foto veureu que són molt escarpades i totes plenes d’agulles immenses. JO crec aque a Europa no en tenim d’aquestes. Pel que fa a l’alçada no es queden curts; la més alta fa uns 4.300 metres i evidentment nevada a l’agost.
Hem reservat una “bonica” caseta de fusta al mig de la muntanya. Dic això de bonica perquè és una mica cutre. El que si que és cert és que està la mig del bosc, de et ahir vam esmorzar amb un esquirol al nostres costat.
Com us deia aquí les distàncies són curtetes i per això vam dedicar el dia d’ahir a fer una excursió al voltant del Jenny Lake. Són uns 16 quilòmetres bastant planets al voltant d’un llac amb les muntanyes més famoses de la zona al fons, els tetons (el nom si que ve de la paraula que esteu pensant, li van posar els francesos). Són muntanyes molt estranyes si les compareu a les europees. Totes les muntanyes americanes són molt joves i aquestes són les que més; és la part nord de les rocoses. Si mireu la foto veureu que són molt escarpades i totes plenes d’agulles immenses. JO crec aque a Europa no en tenim d’aquestes. Pel que fa a l’alçada no es queden curts; la més alta fa uns 4.300 metres i evidentment nevada a l’agost.
Però a part de les muntanyes com a teló de fons, l’excursió arriba fins les Hidden Falls, unes cascades a la part oest del llac.
Després ja comença la segona part de l’excursió; aquí ningú la fa sencera, de fet el Ranger ens va tractar de bojos per voler fer 16 quilòmetres en un dia. Si veiéssiu el tamany del cul dels americans, entendríeu perquè; aquí tothom pesa 200 quilos (per això no hi ha fotos de ties al bloc Ivan)Com us deia vam emprendre el camí de tornada pujant al punt més alt del recorregut. Les vistes són molt bones però el camí de pedres amb un penya-segat de 150 metres al teu costat encara ho és més.
Sobre les 5 ja havíem acabat tota la volta, valia la pena.
A la nit vam intentar buscar algun animalet. Tot i que també n’hi ha, res de res; no vam tenir sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada