Avui ha estat més fàcil això de sortir de l’aeroport, ni visats, ni polis d’immigració ni res de tot això, només ens esperava un cotxe amb canvi automàtic, amb un contaquilòmetres en milles i que havia de ser conduit per una “ronda de d’alt” on és impossible situar-se, casi na !!!
Bé, després de trigar 1 hora més o menys en fer un trajecte de 20 minuts hem trobat el B&B (Parrish Place), està molt bé; el porta un matrimoni jove molt amable (per cert la dona és sueca, no cal que digui més).
Ens hem acostat al centre a veure que tal està la ciutat del “muermons”. La primera idea és que aquí tot és gran, carrers de 6 carrils, cotxes de 5 metres... una barbaritat. La veritat és que Salt Lake a les 6 de la tarda d’un dissabte no té molta cosa a fer així que hem anat a veure l’estació on es van unir les línies de ferrocarril de l’est i de l’oest. Actualment d’estació res de res, només queda l’edifici, i l’han convertit en el Gateway, un enorme centre comercial on hem pogut comprovar que això del dolar i l’euro és molt bon invent. Hem hagut de controlar-nos una mica perquè al preu que està la roba aquí, quasi ens portem la caixera i tot... ta tot tirat!!! (ara no comenceu amb comentaris que us portem uns Levi’s o uns North Face que no tenim lloc a la maleta)
A part de la compra compulsiva també hem fet fotos, aquí en teniu un parell !
Bé, després de trigar 1 hora més o menys en fer un trajecte de 20 minuts hem trobat el B&B (Parrish Place), està molt bé; el porta un matrimoni jove molt amable (per cert la dona és sueca, no cal que digui més).
Ens hem acostat al centre a veure que tal està la ciutat del “muermons”. La primera idea és que aquí tot és gran, carrers de 6 carrils, cotxes de 5 metres... una barbaritat. La veritat és que Salt Lake a les 6 de la tarda d’un dissabte no té molta cosa a fer així que hem anat a veure l’estació on es van unir les línies de ferrocarril de l’est i de l’oest. Actualment d’estació res de res, només queda l’edifici, i l’han convertit en el Gateway, un enorme centre comercial on hem pogut comprovar que això del dolar i l’euro és molt bon invent. Hem hagut de controlar-nos una mica perquè al preu que està la roba aquí, quasi ens portem la caixera i tot... ta tot tirat!!! (ara no comenceu amb comentaris que us portem uns Levi’s o uns North Face que no tenim lloc a la maleta)
A part de la compra compulsiva també hem fet fotos, aquí en teniu un parell !
2 comentaris:
Kalamarcet però què té Amèrica amb els Tena! Sembla que entrar aquí és més difícil que sortir de Guantànamo! Doncs res, nosaltres enfilem la nostra última setmana a NYC anant avui a Harlem... i desembossant el vàter per segona vegada en cinc dies. Això dels pisos patera i la dieta yanqui no és una bona combinació. Besitos.
Sembla que lo bó es fa esperar...eh? però no patiu perquè amb akest esmorzar podeu passar una setmana sense dinar...els osos us oloraran a milles de distància!!!
Ala, a continuar la vostra aventura...què afortunats que sou!!!
Publica un comentari a l'entrada